CDR Manifesto - Catalan

El Manifest Internacional de l’RDC (CDR)

Al 2021, un grup d’acadèmics, professionals de l’empresa i autors han col·laborat per agrupar el seu treball existent en una definició internacional única que extreu el millor de cadascun per a construir un conjunt de princips per a guiar-lo en el seu viatge de Responsabilitat Digital.

Definició

La Responsabilitat Digital Corporativa (RDC) és un conjunt de pràctiques i comportaments que ajuden a una organització a utilitzar les dades i les tecnologies digitals de manera que es percebi com social, econòmica i ambientalment responsable.

1. Propòsit i Confiança

Una declaració pública clara i inequívoca de la intenció d’influir positivament en el planeta i la societat, juntament amb la claredat d’objectius. Un compromís per a impulsar una governança digital sòlida i responsable, evidenciat, per example, per la posada en marxa d’un Consell d’Ètica Digital i impulsant i advocant per la millora de la legislació, la regulació i l’assessorament ètic en les geografies en les que opera l’organització.

Clica aquí per conèixer més detalls sobre aquest principi.

2. Accés just i equitatiu per a tots i totes

Un compromís amb l’equitat, la diversitat i la inclusió en l’organització i en la cadena de subministre ampliada, garantitzant que els productes i serveis resultants siguin accessibles i consumibles per tot el món. A més a més, que els empleats que participen en la creació, el subminstre i el suport d’aquests productes i serveis rebin un tractament responsable i just.

Clica aquí per conèixer més detalls sobre aquest principi.

3. Promoure el benestar de la societat

Una major atenció a la protecció de les dades personals, donant suport a la millora de la privacitat equilibrada amb la identitat, abordant la pobresa digital en l'accés a les competències, i la comprensió i la protecció de tota la societat contra les conseqüències perjudicials dels productes i serveis digitals.

Clica aquí per conèixer més detalls sobre aquest principi.

4. Considerar l'impacte econòmic i social

Consideració de l'impacte econòmic i social de les decisions dins de l'organització. Transparència per part de les empreses en l'ús d'algorismes i dades amb accionistes, empleats i consumidors. Repartiment més just dels guanys tant dins com fora de les organitzacions, i minimització de l'impacte econòmic negatiu en les comunitats a través de l'automatització sostenible.

Clica aquí per conèixer més detalls sobre aquest principi.

5. Accelerar el progrés amb l'economia d'impacte

Adoptar mesures per a augmentar la demanda de productes ecològics i socialment millors per part dels consumidors, secundar i incubar més PIMES de tecnologies netes, verdes, orgàniques i de baix nivell de residus en la cadena de subministrament i invertir en iniciatives sostenibles i d'impacte social.

Clica aquí per conèixer més detalls sobre aquest principi.

6. Crear un Planeta sostenible per a viure

Comprendre i informar de l'impacte empresarial en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU (UN, per les seves sigles en anglès) o similars. Innovar i anar més enllà de l'objectiu de ser carboni negatiu, per a innovar i resoldre els majors reptes.

Clica aquí per conèixer més detalls sobre aquest principi.

7. Reduir l'impacte tecnològic en el clima i el medi ambient

Posar en marxa una estratègia de serveis TI mediambiental, comprendre les conseqüències de la tecnologia, canviar l'ús d'energia a les renovables, mitigar i minimitzar l'impacte, i minimitzar l'ús de les compensacions de carboni.

Clica aquí per conèixer més detalls sobre aquest principi.

Una nova responsabilitat digital

1. Introducció

L'ús del terme Responsabilitat Digital Corporativa (RDC, CDR per les seves sigles en anglès) ha crescut des que va aparèixer per primera vegada regularment en les definicions que sorgeixen en tota Europa des d'al voltant de 2018 fins a l'actualitat. Ha estat especialment freqüent en la regió formada for Alemanya, Àustria i Suïssa (DACH), amb moltes organitzacions a Alemanya i Suïssa que participen activament. Durant la pandèmia, s'ha estès més enllà amb referències regulars que sorgeixen en països tan llunyans com Corea del Sud, la Xina, els Estats Units i la resta d'Europa.

Moltes de les definicions publicades coincideixen en el 80-90% de la definició, encara que vàries aporten un important factor addicional que és clarament digne de consideració. El que totes tenen en comú és el reconeixement que és responsabilitat de les empreses potenciar els impactes positius socials del digital i minimitzar els negatius més enllà de les obligacions legals.

L'objectiu d'aquest document, que conté una evolució de la definició d’RDC, una infografia i un conjunt de principis, és combinar el contingut de les múltiples definicions en una forma que podria descriure's com un manifest d’RDC - produït en col·laboració amb diversos dels quals van participar en la producció original del concepte i unificant el llenguatge internacional entorn d’RDC.

Entre els autors d'aquest document de col·laboració (en ordre alfabètic) es troben tres de les definicions originals d’RDC que se citen amb regularitat, i altres que es troben enmig de la seva contínua evolució:

Dra. Saskia Dörr (WiseWay, autora del llibre de Springer "Corporate Digital Responsibility")
Tim Frick (Mightybytes i autor habitual d’RDC).
Christopher Joynson (fundador de la definició d’RDC, abans Atos, ara Jacobs)
Oliver Merx (fundador del grup global CDR de LinkedIn)
Rob Price (fundador de la definició d’RDC, abans Worldline, ara Alchemmy)
Michael Wade (fundador de la definició d’RDC, Institut Internacional per al Desenvolupament de la Gestió - IMD, Lausana)

2. Per què necessitem la Responsabilitat Digital Corporativa?

La premissa de l’RDC és que les tecnologies digitals poden utilitzar-se per a crear impactes positius per a tots nosaltres. Ho hem vist clarament durant la pandèmia. On estaríem sense la possibilitat que una part important de la plantilla pogués treballar eficaçment des de casa utilitzant eines de col·laboració com a Zoom i Teams, connectada a través d'enllaços de banda ampla d'alta velocitat; fer la compra en el supermercat per Internet, consultar al nostre metge a través d'una aplicació o molts altres exemples. No obstant això, la contrapartida podria ser que la nostra privacitat està més amenaçada que mai, les nostres contrasenyes estan cada vegada més exposades als ciberatacs i les filtracions de dades, i les notícies falses i les teories conspiratives estan amenaçant la democràcia. L’RDC es va crear a partir de la hipòtesi que les empreses tenien una major responsabilitat per a crear resultats més positius per a la societat i el planeta, i per a mitigar l'impacte del mal ús o l'abús de la tecnologia digital.

Però abans d'explorar l'RDC amb més detall, és important ampliar el terme "digital". De fet, què és el digital?

2.1 Què és el digital

La MCA[1] (al Regne Unit) va definir el terme Digital en 2014 com a part del seu Any de la Tecnologia Digital, l'essència de la qual es resumeix de la següent manera: "La tecnologia digital està creant un nou capitalisme, amb noves oportunitats i nous reptes". En diverses etapes del que ara considerem "la revolució digital", la tecnologia digital ha estat percebuda de manera diferent per diferents tipus d'organitzacions:

Tal vegada primer es considerava el canvi a la xarxa, i sovint es considerava que el digital era el lloc web, l'aplicació mòbil i el domini del director de màrqueting en les seves interaccions amb els clients
Les empreses tecnològiques es referien llavors al digital com l'arribada de SoCloMo (mitjans socials, núvol i mobilitat). Per tant, la transformació digital es va convertir sovint en l'adopció d'aquestes tecnologies
Mentrestant, el sorgiment de les Agències Digitals i els enfocaments de "nascut en la web" van conduir als enfocaments de desenvolupament de productes de Agile i DevOps i
Aquests enfocaments que van conduir al lliurament continu (continuous delivery en anglès) i a l'agilitat van portar al fet que els mateixos principis s'apliquessin en tot el model operatiu i els processos per a permetre que el negoci operés en línia amb la nova "velocitat digital" de la seva tecnologia.

Avui dia considerem que el digital és la combinació d'agilitat i flexibilitat, aquesta mentalitat "nascut en la xarxa", que utilitza tecnologies emergents que creen, processen i intercanvien dades per a oferir productes i serveis al consumidor. Aquestes "tecnologies" inclouen el núvol, la mobilitat, la internet de les coses, la cadena de blocs, la quàntica, l'automatització, l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, etc. Els "productes i serveis" poden ser disruptius, més eficients, més barats i de més fàcil accés.

A més, el ritme de canvi d'aquestes tecnologies, juntament amb les organitzacions que operen amb major rapidesa en el lliurament de productes i serveis disruptius o innovadors, és tal que ha resultat difícil per a les persones seguir el ritme, tant en l'adopció d'aquests productes com en la capacitat dels ocupadors i empleats (en les empreses tradicionals) per a desenvolupar nous treballs .

Va ser aquesta percepció de l'ampliació de la bretxa digital (considerada no sols com l'accés a la connectivitat de banda ampla, sinó com la capacitat d'accedir a la gamma de tecnologies, eines i habilitats necessàries) el que va portar a la creació de la Responsabilitat Digital Corporativa, almenys pel que fa a l'evolució de la definició de Atos/*Worldline.

No obstant això, és just dir que la idea va evolucionar des de diverses perspectives. Des del punt de vista de les empreses digitals (especialment de GAFA) podria ser la necessitat emergent d'una millor responsabilitat social de les empreses dedicades a les TIC des de l'auge d'Internet. A més, es podria considerar la perspectiva de la jurisdicció que veu noves opcions empresarials i socials amb la digitalització i la necessitat de lleis toves (o orientació ètica digital) com a complement a la regulació (vegeu la Iniciativa RDC de l'Agència Federal de Justícia i Protecció del Consumidor a Alemanya). I cosa que és més important, des del punt de vista de la sostenibilitat, cada vegada era més evident que els efectes ecològics del desenvolupament digital (per exemple, els centres de dades, els algorismes de criptografia, etc.) s'havien ignorat durant molt de temps.

[1] Management Consultancies Association (MCA) - Associació comercial al Regne Unit

2.2 L'auge de la responsabilitat digital de les empreses

La major part de l'atenció i l'evolució de l’RDC s'ha produït a la regió europea de DACH (Alemanya, Àustria i Suïssa). Això ha sorgit de l'interès inicial del Govern Alemany (Ministeri Federal de Justícia i Protecció del Consumidor), que després va ser superat per les associacions empresarials, sovint dominades pel sector tecnològic. Hi ha hagut un ampli interès i ús del terme RDC en zones geogràfiques adjacents, com Polònia i Itàlia. En altres llocs, concretament al Regne Unit i a França, es posa l'accent en els components de l’RDC (per exemple, la responsabilitat mediambiental i l'ètica digital) més que en la visió holística de la pròpia RDC. En 2021, no obstant això, hem vist l'interès d'altres països, com Samsung (Corea del Sud), que es va comprometre amb l'RDC en una declaració al gener, i els articles que comencen a sorgir a la Xina i els Estats Units.

Moltes d'aquestes iniciatives han tendit a quedar-se al país d'activitat. Per exemple, l'Associació Alemanya per a l'Economia Digital (BVDW) ha definit recentment l'RDC com a part de l'activitat denominada "CDR Building Bloxx", encara que entre els seus membres es troben diverses empreses internacionals, està molt centrada en Alemanya i en la posició econòmica i d'ocupació en aquest país. De la mateixa manera, l'excel·lent document sobre RDC elaborat per la Fundació Ethos a Suïssa se centra en la relació entre el fons d'inversió i una sèrie d'empreses suïsses de primer ordre (de nou internacionals); de fet, potser també val la pena esmentar la Iniciativa Digital Suïssa, que encara que no es denomina RDC, està realitzant una interessant labor entorn de la certificació de l'ús adequat de les dades i l'enfocament en la seguretat i la privacitat.

Hi ha algunes activitats coordinades excel·lents a nivell mundial i regional, però tendeixen a ser per a un dels components d'RDC, en lloc d'RDC en si. Per exemple, el Fòrum Econòmic Mundial se centra actualment en la IA ètica (dirigida per Kay Firth-*Butterfield) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient està duent a terme un excel·lent treball sobre la transformació digital global, exercint també un paper clau en la recentment llançada Coalició per a la Sostenibilitat Ambiental Digital (CODES). També és important assenyalar que hi ha una sèrie d'altres moviments o grups adjacents embrionaris que tenen objectius similars al RDC, encara que no utilitzen el terme explícitament - per exemple, Digital with Purpose, i Tech for Good.

La intenció d'aquest document, i l'agregació del millor de les diverses definicions, és per tant tan simple com proporcionar una perspectiva global del que pot ser l'RDC, i com les organitzacions poden utilitzar-la com un marc holístic per a descriure el que fan tant dins dels límits del seu negoci, però el que és realment important, fora dels seus negocis, fent-los pensar més sobre l'impacte positiu que poden tenir utilitzant les tecnologies digitals per a innovar per a resoldre els desafiaments de la societat.

2.3 Un llenç inicial

Com s'ha dit anteriorment, totes les definicions estan àmpliament alineades i són eficaces per a ajudar les empreses a pensar en les seves responsabilitats corporatives en el context de les tecnologies i els serveis digitals. L'enfocament que hem adoptat no és reinventar, sinó superposar les millors parts de cadascuna de les definicions als principis existents. En aquest context, hem tornat als principis originals de la Responsabilitat Corporativa (RC, és a dir, econòmica, ecològica i social), però els hem considerat específicament a través d'una lent digital. Amb l'RDC s'amplien les perspectives de la RC i s'inclou l'efecte en l'esfera digital. Hi ha diversos suggeriments sobre com la perspectiva digital interactua amb les tres tradicionals. En un "model quàdruple" s'acaba d'afegir la quarta esfera digital a les tres esferes econòmica, ecològica i social.

En una variació d'aquest model, Michael Wade (vegeu la figura 1 a la dreta) va proposar un model en el qual el quart cercle, el tecnològic, funciona essencialment com un filtre per als tres, ja que la tecnologia (i el digital) s'entrellaça amb tot en el món digital actual.

Suggerim que la mera addició d'una quarta dimensió al costat de les altres no faria justícia a l'efecte de llarg abast de la digitalització que constitueix una contrapartida del món físic. Per tant, suggerim, basant-nos en el treball de la Dra. Saskia Dörr (2021), un model RDC integrat amb efectes socials, ecològics i econòmics que mostrin el seu impacte dins del món físic i/o digital. Això posa de manifest que els impactes de les activitats digitals no es queden en el món digital i que els efectes en el món digital i físic s'influeixen mútuament.

La magnitud d'alguns dels reptes als quals ens enfrontem actualment és tal que no n'hi ha prou amb considerar únicament els límits de l'organització com a responsabilitat dels directors per a marcar la diferència. Per exemple, encara que és important que una empresa reconegui la responsabilitat de mitigar el seu propi efecte sobre el medi ambient, l'escala del desafiament és que necessitem que moltes vagin més enllà (més enllà del carboni neutral i carboni negatiu) i innovin per a crear productes i serveis que tinguin un impacte social o ecològic més enllà de l'impacte de la pròpia organització. A més, podríem dir una cosa similar sobre l'ètica digital en reconèixer que una cosa és complir amb el RGPD com a organització, però una cosa totalment diferent és tenir un impacte positiu en la forma en què es gestionen les dades personals per a la societat en el seu conjunt, per exemple, advocant per una millora de la legislació o oferint productes millorats. En resum, hem de tenir en compte explícitament l'impacte extern i garantir que l'organització interna estigui en ordre.

Fig 1. Model d'RDC de Michael Wade, publicat en MIT Sloan Review 2020

2.4 Prendre nota de la labor de la Fundació Ethos

Val la pena destacar la definició de Ethos d'RDC, ja que està dirigida des de la perspectiva d'algú que pren decisions d'inversió en nom de la societat (fons de pensions). D'ella es desprenen grans punts que mereixen ser inclosos, el més central dels quals és l'exigència que el Consell d'Administració tingui un Codi de Responsabilitat Digital públic. Més que assignar a una part concreta del quadrant, aquest primer principi rector de la definició del Ethos sembla central per a tots.

Relacionat amb l'existència del codi està el principi de publicar aquest codi de forma totalment transparent, i no sols això, sinó aplicar aquest principi a tot l'ús de dades i tecnologies com la IA -en essència, la transparència de la IA explicable. La paraula clau aquí és transparència, i credibilitat de les afirmacions públiques realitzades. Amb el creixent enfocament dels informes ASG (Ambiental, Social i Governamental) i l'avaluació comparativa que busca anar més enllà de la propaganda del mercat i la rentada digital cap a la realitat, la transparència de l'adhesió a aquest codi serà un component clau, i per aquesta raó, hem afegit la transparència al quadrant d'RDC econòmic.

Expectatives de responsabilitat digital de Ethos, 2020

El Consell d'Administració ha d'assegurar-se que l'empresa compta amb un Codi de Responsabilitat Digital que cobreixi els principals temes als quals s'enfronta l'empresa i que ponderi la seva materialitat en relació amb el sector d'activitat i les característiques específiques de l'empresa. El Consell d'Administració és responsable de cobrir tots els temes digitals i de verificar anualment que la cobertura és rellevant. El codi ha de cobrir almenys els següents temes:

Governança
Vigilància tecnològica
Ciberseguretat
Privacitat i protecció de dades
Normes ètiques per a l'ús de la intel·ligència artificial (IA)
Responsabilitat social per a la transició digital
Principi de reducció de la petjada ambiental digital

2.5 L'enquesta sobre el benestar digital

Com a part de la creació de la definició d'RDC dins del treball de Atos (i de Worldline), en 2017 es va dur a terme una enquesta global sobre com se sentia la gent respecte a la tecnologia. En concret, es tractava d'entendre quins eren els patrons que portaven a una adopció reeixida i on la por o la falta de confiança eren majors. En essència, els resultats poden resumir-se en què les persones se sentien més còmodes quan els productes eren molt pràctics -senzills d'usar, estalviaven temps- o quan tenien un benefici potencial per a la salut personal. En termes més generals, això va conduir a un fort enfocament en la seva definició d'RDC entorn de l'accessibilitat del producte, i un enfocament en el benestar digital. En algunes de les converses entorn de l’RDC, l'atenció se centra en la prevenció de l'ús indegut o inapropiat de les dades mitjançant les tecnologies digitals, però és important considerar de forma més general la creació positiva de productes i solucions que ajudin a impulsar els resultats en la direcció correcta. Per aquesta raó, el Benestar Digital s'inclou a més del "disseny de productes centrats en l'usuari, accessibles i convenients".

Amb els esdeveniments climàtics que dominen les notícies més enllà de la pandèmia de 2021, ara és clar que és impossible separar la sostenibilitat de la societat de la sostenibilitat del planeta. Aquest gran èmfasi en l'aspecte mediambiental de l’RDC també reconeix l'acceleració de l'enfocament i l'interès en aquesta àrea arran d'un revitalitzat Acord de París, la COP26 i l'impuls a la realització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU per a 2030. Curiosament, aquesta és la llacuna en la definició de Atos, però està representada en la majoria de les altres definicions.

2.6 Pensar més en el medi ambient

L'enfocament original d'aquest quadrant en la definició de Michael Wade se centrava fermament en les activitats dins dels límits de l'organització, és a dir, el reciclatge de la tecnologia dels residus, l'eliminació adequada i l'ús d'energies renovables, tot això absolutament clau. Tanmateix, es tracta d'una àrea en ràpid desenvolupament i la pandèmia ha accelerat l'interès i l'atenció sobre ella en els últims mesos, ajudada per una sèrie de noves iniciatives com l'Acord Verd Europeu, signat recentment per 26 empreses tecnològiques.

La primera addició important en el quadrant de Medi Ambient és l'ús de tecnologies digitals (IOT, percepció de la IA com OCR, NLP, etc.) per a agregar dades i informes que permetin la creació de quadres de comandament en temps real en les empreses que els permetin gestionar eficaçment qualsevol projecte a través d'una lent d'impacte ambiental. Això ho hem vist en grans organitzacions internacionals que han assumit grans compromisos de neutralitat de carboni, o fins i tot en alguns casos de carboni negatiu.

El segon conjunt, basat en els principis de la secció anterior, es refereix a l'ús de les tecnologies digitals per a innovar i crear productes que tinguin un impacte positiu en el medi ambient, ja sigui el canvi climàtic, la biodiversitat o la sostenibilitat dels recursos. En aquest sentit, s'ha afegit "Innovar utilitzant la tecnologia digital per a crear productes i serveis que tinguin un impacte mediambiental", encapsulant algunes de les activitats de Tech for Good i les innovacions col·laboratives observades a tot el món. Això reconeix el treball del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (com a part del CODES - Coalició per la sostenibilitat digital mediambiental - i per dret propi) per a treballar amb les comunitats i les empreses per a crear productes i serveis entorn del seu propi programa de transformació digital massivament distribuït.

2.7 Accelerar la necessitat d'implementar l'RDC

La qüestió més important per a l’RDC en la seva forma embrionària ha estat si continuarà sent un concepte acadèmic o passarà a ser adoptat massivament per les empreses. Per a això és fonamental la raó de pes per al canvi: com s'aconseguiria augmentar els ingressos i millorar els marges? En essència, com s'expressa la necessitat de canviar en el context dels models econòmics que hem conegut durant les últimes dècades.

No hi ha dubte que el canvi està en marxa. Ja hem esmentat abans a Ethos com a exemple d'una organització que busca prendre decisions d'inversió basades en la capacitat de les organitzacions per a descriure les seves operacions en l'impacte sostenible que tenen en el món. De fet, les organitzacions que ara obtenen una puntuació més alta en matèria ASG ja estan trobant conseqüències positives, per exemple, un accés més barat al capital. A més, l'impacte de les puntuacions baixes en matèria ASG també es percep de forma més evident amb l'impacte en la reputació i la dificultat per a atreure als talents de la generació del mil·lenni.

Estem veient debats visibles sobre la fiscalitat i la regulació de les grans tecnologies, cobertes en part en el quadrant econòmic de la definició de Michael Wade, igual que l'enfocament en les cadenes de subministrament sostenibles i transparents i les consideracions respecte a l'automatització sostenible, mantenint un fort enfocament en l'evolució de la força de treball més enllà del negoci immediat. L'addició suggerida a això és la Inversió d'Impacte Social, reconeixent el recent creixement dels Bons d'Impacte Social (SIBs) i els Bons d'Impacte en el Desenvolupament (DIBs). Encara que no és necessari que aquests siguin sempre digitals, és evident que les tecnologies digitals i l'anàlisi de dades (utilitzats de manera ètica) poden marcar una veritable diferència a mesura que el panorama econòmic continua evolucionant.

2.8 El digital en el centre de la responsabilitat empresarial

Finalment, això també introdueix una altra construcció important, que en realitat proposem afegir al centre amb la responsabilitat de compartir el Codi de Responsabilitat Digital, i és l'alineació amb el Propòsit Definit de les organitzacions. Moltes organitzacions es troben enmig de la revisió i redefinició del seu propòsit de manera que enforteixi el vincle entre cadascuna de les seves empreses, els seus clients, la seva comunitat i, cosa que és més important, els seus companys de treball.

Cadascuna de les parts ha de creure i confiar en l'aplicació d'aquests canvis perquè realment es produeixi un canvi. Hem viscut una dècada de diverses corbes de màrqueting: cloudwashing, greenwashing i més. Ara les organitzacions no sols han de dir el correcte, sinó que han de posar-ho en pràctica per a garantir que totes les parts interessades -ja sigui d'una organització del sector públic o privat- vegin i sentin el canvi, i dipositin la seva confiança en una organització que ha impulsat amb èxit la seva transformació per a crear un impacte positiu en la sostenibilitat del nostre planeta i la nostra societat.

2.9 Altres iniciatives locals de RCD dignes d'esment

En el text anterior ja s'han esmentat diverses definicions i iniciatives d’RCD. Per a completar, les següents també estan actives en les geografies locals.

CDR Kodex de la iniciativa CDR (Alemanya)

Nou principis mostren els objectius de l’RCD i fan costat a les empreses a l'hora de triar les mesures. Es complementen amb cinc camps d'acció: Maneig de dades, educació, protecció del clima i els recursos, compromís dels empleats i inclusió. El CDR Kodex va ser desenvolupat pels membres corporatius de la iniciativa CDR i publicat en 2021. Tots els membres es comprometen a respectar els principis i informar sobre ells. Està moderat pel Ministeri Federal de Justícia i Protecció del Consumidor d'Alemanya i es dirigeix no sols als responsables de l'economia, la política i la societat, sinó també als consumidors.

https://cdr-initiative.de/kodex

Referencias

Referències

Cooper, T.; Jade, S. i Wei, K. (2015): Corporate Digital Responsibility. Doing Well by Doing Good, Accenture, https://www.accenture.com/gb-en/insight-outlook-doing-well-doing-good(abgerufen: 21. Februar 2020)
Brink, A. & Esselmann, F. (2019): Responsabilitat digital corporativa. Ethik für dones digitale Kerngeschäft, Prof. Dr. Dr. Alexander Brink und Dr. Frank Esselmann im Interview, en: CSR News, 33(1), 32-35.
Christian Thorun (Institut de Política del Consumidor, Alemanya) es va referir a la necessitat de CDR en un document publicat en 2018. Smart-Data-*Begleitforschung (2018): Corporate Digital Responsibility. Fachgruppe "Wirtschaftliche Potenziale & gesellschaftliche Akzeptanz", Berlín.
Christopher Joynson (Atos) i Rob Price (Worldline) ho van definir conjuntament en una sèrie de blogs publicats en 2018, com a resultat d'un corrent de recerca global que analitza la creixent bretxa digital en una societat digital (https://corporatedigitalresponsibility.co.uk/resources)
Michael Wade (IMD - Institut per al Desenvolupament Directiu) va definir l'RDC en un article definitiu publicat en el MIT Sloan Review al 2020 https://sloanreview.mit.edu/article/corporate-responsibility-in-the-digital-era/
Saskia Dörr (2021) Corporate Digital Responsibility. Managing Corporate Responsibility and Sustainability in the Digital Age. Springer: Berlín. https://www.springer.com/gp/book/9783662638521.
La Fundació Ethos, un fons d'inversió de pensions suís, va definir l'RDC des de la perspectiva de la presa de decisions d'inversió en 2020
BVDW (amb el suport de PWC Alemanya) està treballant en una àmplia definició de CDR, que es publicarà en 2021, "CDR Building Bloxx"
Recerca sobre els impulsors de valor de l’RDC - Esselmann, Golle, Thiel & Brink (2020) Corporate Digital Responsibility. Unternehmerische Verantwortung als Chance für die deutsche Wirtschaft. https://zentrum-*digitalisierung.bayern/*wp-*content/*uploads/*ZD.B-Positionspapier_Final_web.pdf
Econsense (2021) Blueprint for Implementing Digital Responsibility in Companies https://econsense.de/app/uploads/2020/11/201119_econsense_blueprint_e.pdf
La rellevància del tema a Alemanya es va posar de manifest amb l'enorme resposta a la convocatòria d'un llibre - gairebé 100 autors van contribuir - Bertelsmann Stiftung (Hrsg.) (2020) Unternehmensverantwortung im digitalen Wandel. Ein Debattenbeitrag zu Corporate Digital Responsibility. https://www.bertelsmann-stiftung.de/de/publikationen/publikation/did/unternehmensverantwortung-im-digitalen-wandel-all-1[1]

Principi 1 - Propòsit i Confiança

Per què és important?

El digital en el centre de la responsabilitat corporativa, protegint la reputació i la confiança en l'organització d'empleats, clients I accionistes.

Tornar als Principis

1.1

Facilitar i guanyar la confiança del públic amb l'establiment i adhesió al Codi de Responsabilitat Digital que declara públicament i de manera transparent la seva posició, per exemple, com ho descriu la Fundació Ethos

Governança a través d'un RDC o un Consell d'Ètica Digital/ Consell Assessor
Tecnologia / Vigilància digital
Ciberseguretat - Dades / Privacitat de la PI i protecció de dades
Normes ètiques compreses i aplicades per a l'ús de la tecnologia digital / IA
Coneixement de responsabilitat social per a la transformació digital
Principis de reducció de la petjada de carboni.

1.2

Definir i acordar el propòsit corporatiu i considerar alinear-se per a donar suport al valor social i la sostenibilitat en l'era digital. Construir una cultura organitzativa que permeti accions responsables dels empleats i líders.

1.3

Posar en marxa una sòlida governança digital, per exemple, un Consell d'Ètica Digital amb la deguda consideració a la seva composició i governança.

1.4

Advocar per una regulació responsable més estricta i anar més enllà, adherint-se, advocant, i fent visibles les normes legals, reglamentàries i ètiques apropiades per geografia i mercats (per exemple, dades/IA), certificacions (per exemple, seguretat en línia).

Principi 2 - Accés just i equitatiu per a tots i totes

Per què és important?

La justícia, l'equitat, la diversitat i la inclusió impulsen la necessitat d'involucrar a les diferents parts interessades, com els clients i els empleats, de manera eficaç en l'ús de les tecnologies i els serveis digitals.

Tornar als Principis

2.1

Productes i serveis innovadors, accessibles i inclusius

Garantir que totes les parts de la societat tinguin accés a les tecnologies digitals (connectivitat, eines i coneixements tècnics)
Garantir que els productes i serveis siguin inclusius per disseny, centrats en l'usuari, convenients i accessibles per a tots
Facilitar la millora de la innovació social mitjançant eines i tecnologies digitals.

2.2

Promoure la justícia, l'equitat, la diversitat i la inclusió

Promoure la diversitat i el pensament divers, integrat en el disseny de productes i serveis, evitant el biaix impulsat per la tecnologia/IA que exacerba les perspectives socials
Evitar activament la discriminació en la transformació digital de les empreses.

2.3

Drets laborals responsables

Garantir el manteniment dels drets humans i dels empleats amb la subcontractació responsable del treball en l'economia col·laborativa
Drets laborals responsables en tota la cadena de subministrament (digital)
Respectar els drets dels empleats a la privacitat i la dignitat humana en els llocs de treball digitalitzats.

Principi 3 - Promoure el benestar de la societat

Per què és important?

Protegir les dades i la privacitat personal, capacitar a les persones perquè es comprometin i desenvolupin les seves habilitats, i protegir dels danys per a millorar la reputació i la confiança.

Tornar als Principis

3.1

Implantar una privacitat sòlida

Garantir la protecció de la privacitat de les dades dels empleats, els clients, els ciutadans i totes les parts interessades.

3.2

Aplicar pràctiques de dades responsables

Seguir pràctiques responsables de validació i eliminació de dades, incloent-hi la transparència en l'ús i tractament de dades externes
Aplicar pràctiques responsables de protecció i resposta en matèria de ciberseguretat
Informar de manera proactiva quan s'utilitzi el rastreig, puntuacions, i l'elaboració de perfils i donar l'oportunitat d'evitar-los
Abstenir-se de la manipulació perjudicial del comportament mitjançant l'ús de dades, tecnologia i eines digitals.

3.3

Promoure la maduresa digital

Abordar la pobresa digital i promoure la inclusió (accés al digital, accés al finançament digital)
Promoure millores en la maduresa digital de la societat (habilitats, confiança i comprensió).

3.4

Promoure el benestar digital

Perseguir pràctiques digitals socialment ètiques - per a reduir l'amplificació de les "notícies falses" i la influència digital inapropiada (mal i benestar digital)
Promoure un estil de vida físic i mental saludable, secundat o millorat per productes o serveis digitals.

Principi 4 - Considerar l'impacte econòmic i social

Per què és important?

Necessitat reputacional per a considerar l'impacte econòmic i social de les decisions dins de l'organització.

Tornar als Principis

4.1

Pla per a una automatització sostenible i responsable

Substitució dels treballs realitzats per humans de manera responsable, consideració de programes de reciclatge/rehabilitació
Garantir que els algorismes de presa de decisions de la IA siguin ètics, imparcials i explicables
Permetre que els empleats comprenguin el dilema ètic i l'impacte social de la tecnologia i la transformació digital a través de formació
Recaptar activament l'opinió i els comentaris dels empleats sobre la transformació digital, l'automatització i l'aplicació de la tecnologia.

4.2

Transparència amb totes les parts interessades amb dades i algorismes verificables per tercers

Garantir que les organitzacions i els consumidors comprenguin les fonts de les dades recopilades, on es troben, què es fa amb ells, inclosa les puntuacions, l'elaboració de perfils i la cobertura.
Comprendre l'autenticitat i la transparència dels algorismes d'IA de tercers utilitzats

4.3

Compartir els beneficis econòmics digitals amb els grups d'interès pertinents

Compartir els beneficis econòmics del treball digital amb la societat, per exemple a través d'una fiscalitat adequada
Respectar els drets de propietat de les dades personals, reduir la pirateria de dades i permetre la monetització individual
Promoure les dades obertes per a permetre una àmplia innovació per part de tots (incloent l'obertura d'un Dret a la Reparació).

Principi 5 - Accelerar el progrés amb l'economia d'impacte

Per què és important?

Per a accelerar el seu progrés, endinsi's i faci costat a l'emergent economia de la Tecnologia Neta.

Tornar als Principis

5.1

Invertir en rendiments de Sostenibilitat/Medi Ambient/Impacte

Buscar ecosistemes de socis en tota la cadena de subministrament, involucrant i mesurant l'impacte de solucions digitals ecotecnológicas i de tecnologia neta
Posicionar-se per a créixer en els mercats mediambientals que s'alineen amb el propòsit i l'impacte positiu en el planeta.

5.2

Utilitzar compensacions verificables

Comprendre el mercat de crèdits de carboni i, si s'utilitza la compensació, tractar d'utilitzar una compensació verificable o la captura de carboni natural habilitada digitalment (com, per exemple, la reforestació i el repoblament).

5.3

Accelerar i innovar els comportaments sostenibles dels consumidors

Utilitzar productes digitals per a permetre, per exemple, eines digitals de discriminació de preus que promoguin pràctiques sostenibles
Consideració de models econòmics més favorables a les pràctiques sostenibles.

Principi 6 - Crear un Planeta sostenible per a viure

Per què és important?

Per a anar més enllà del Carboni Zero o el Carboni Negatiu cap al Planeta Positiu, per a crear un impacte més positiu en el planeta que l'abast de la seva organització utilitzant productes i serveis digitals.

Tornar als Principis

6.1

Informar sobre l'impacte de l'empresa segons les avaluacions d'impacte de tercers

Promoure pràctiques de treball transparents, sostenibles i ètiques en tota la cadena de subministrament vinculades a una norma reconeguda d'informació sobre sostenibilitat, com el Pacte Mundial de les Nacions Unides, la Iniciativa d'Informació Global, la SASB, els marcs ESG o BCorp, incloses les pràctiques de responsabilitat digital.

6.2

Innovar i impactar positivament més enllà dels límits de l'empresa

Mitjançant l'ús de tecnologies o serveis digitals, busqui innovar i crear noves línies de productes o capacitats empresarials que tinguin un impacte tangible i positiu

Sostenibilitat econòmica - de la cadena de subministrament, de les persones, del negoci
Sostenibilitat social: cohesió social, confiança i privacitat.
Sostenibilitat mediambiental (canvi climàtic, biodiversitat, residus, recursos)

Introduir els principis de l'Economia Circular en el disseny dels productes
Per exemple, contribució de dades o API, o utilització d'altres tecnologies amb la ciència de les dades de l'analítica per a crear nous beneficis socials i mediambientals.

7 - Reduir l'impacte tecnològic en el clima i el medi ambien

Per què és important?

Per a mitigar l'impacte de la tecnologia de la seva organització en el seu camí cap al Carboni Zero o el Carboni Negatiu i el Carboni Net.

Tornar als Principis

7.1

Aplicar una estratègia informàtica mediambiental

Seguint pràctiques de reciclatge responsables per a les tecnologies digitals - objectiu de zero residus, promoure l'economia circular
Seguir pràctiques responsables d'eliminació de les tecnologies digitals, inclosa la prolongació de la vida útil de la tecnologia, per exemple, dels telèfons intel·ligents i l'ús de tecnologies de la informació renovades.
Dissenyar consideracions mediambientals en l'ús de les tecnologies digitals: per exemple, disseny web sostenible i estratègia de TI.

7.2

Mesurar, informar, minimitzar l'ús de l'energia i passar a l'energia renovable

Reduir el consum mesurant i reduint activament les emissions de 1, 2 i 3 utilitzant tecnologia digital

En els seus centres de dades i en els centres de dades de la cadena de subministrament, directes i indirectes
En les seves oficines i instal·lacions empresarials
En els seus viatges i flotes de vehicles
En la seva base d'actius descentralitzats.